Festa Petita

SANT ISIDRE LLAURADOR PATRÓ DELS PAGESOS MASQUEFINS (15 de maig)

Els pagesos catalans poden estar ben contents perquè estan sota la protecció de dos Sants o Patrons. Cronològicament el primer va ser Sant Galderic, agricultor de Vievila, al Carcasses ( Rosselló), que va néixer l'any 830 i va morir l'any 900. Canonitzat a Narbona el 990, la seva tomba era venerada a Mirapeix. L’any 1035, van traslladar-se les seves relíquies a Sant Martí de Canigó i en època de sequera se'l baixava fins a la plana de Perpinyà o fins a mar.

Després de la "Guerra dels Segadors" i del trist "Tractat dels Pirineus" (1659), la monarquia hispànica i la francesa decideixen repartir-se el territori català i Sant Galderic es quedarà a la Catalunya francesa o Catalunya Nord. Actualment es co-patró del bisbat de Perpinyà , ciutat on va ser traslladat durant la Revolució francesa l’any 1795 i encara es manté com a patró dels pagesos a les comarques del Baix Ebre, del Montsià, del Pla de l'Estany i del Rosselló.

San Isidro va ser el segon Sant dels pagesos en arribar a Catalunya, nascut a Madrid a finals del S.XI, va morir el 15 de Maig de l’any 1130 i la seva llegenda es va estendre per tota Castella on s’afirmava que mentre ell anava a missa els seus bous llauraven la terra del seu senyor Don Juan de Vargas guiats per un àngel invisible. Quatre segles desprès, el rei Felip III patia una greu malaltia i per curar-lo, es va organitzar una processó per traslladar les relíquies de San Isidro des de Madrid fins el dormitori del Rei a Casaribios del Monte, miracle o no Felip III es va recuperar. Així doncs la família reial va promoure la seva canonització que va arribar l’any 1622 i el seu patronatge es va estendre de Castella a tots els territoris de la monarquia hispànica. Sigui com sigui els pagesos de Masquefa van triar com a representant a San Isidro convertint-lo en "Sant Isidre" i cada 15 de Maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa des de temps immemorials. La primera festa, però de la que disposem documentació es de l’any 1899 al local de La Unió Masquefense, (Crehueta 42, actualment una jardineria). El dia festiu consistia en una missa pel matí a les 12h., un bon dinar a casa, com correspon als dies de festa grossa, i per la tarda s’organitzava un ball amenitzat per una orquestra, aquell mateix any es va llogar per 130 pessetes una orquestra a Torras.

Els balls eren variats però hi havia un principal i característic, aquest era el ball de la "garlanda", i que es manté viu fins avui dia, la "garlanda" es un tortell molt bo i que es va convertir en tot un símbol d’ostentació. Els homes i especialment els mes joves en edat per buscar una núvia, compraven aquest pastís per regalar-lo a la noia amb qui volien ballar, elles s’havien de penjar aquest tortell del braç i ballar amb les garlandes que els hi havien regalat, els mes arrauxats en compraven més d’una, i el que més en comprava i regalava més potencial econòmic demostrava i mes dificultava el ball de la noia amb totes les garlandes penjades del braç. Després de 7 o 8 balls es feia la mitra part i un ressopo on es menjaven les garlandes abans de continuar ballant. Per finalitzar es sortejava una Garlanda tres o quatre vegades més gran que les normals i la comprava el que en donava més, aquest tenia dret a ballar tot sol amb la seva parella al mig de la sala.

Festa Major

SANTA MAGDALENA (22 de juliol)

La paraula Magdalena deriva de Magdala, població situada a la vora occidental del mar de Galilea, al nord de la ciutat de Tiberíades, o de l’expressió del Talmud que significa " arriscar el cabell de dona", en referència a les adulteres. Hi ha un debat obert si la dona que relaten varis passatges de l'Evangeli es una o tres dones:

1 La pecadora que cura els peus de Jesús ( Lc VII,37-50)
2 Maria Magdalena, alliberada per Jesús que es va integrar a les dones que l’assistien fins la crucifixió i la resurrecció ( Lc VIII; Jn XX, 10-18)
3 Maria de Betania, la germana de Llàtzer i de Marta.

La litúrgia romana, seguin la tradició llatina identifica els tres personatges de l'Evangeli com a referents a la mateixa dona: Maria Magdalena, a la litúrgia grega les reconeixen com tres dones diferents, discussions teològiques a banda, a Masquefa es coneguda per que es celebra la Festa Major el dia de Santa Magdalena, però aquest fet no sempre a sigut així.

Antigament la Festa Major de Masquefa es commemorava per Sant Pere ( 29 de juny) en honor al patró més antic de la nostra vila, però davant la impossibilitat d’assistir a la Festa per part de molts masquefins que marxaven a segar a altres terres per aquestes dates, es va proposar a finals del S.XIX canviar el dia de Festa Major per Santa Magdalena per que tothom la pogués gaudir, Santa Magdalena era coneguda en altres èpoques per la seva presencia representada en una antiga capella situada a la masia de Can Bonastre i que apareix amb el nom de Can Bonastre de Santa Magdalena en documentació escrita ja des del S XVII, i per això ha sigut i es la patrona religiosa i festiva de Masquefa.

En temps de la mes immediata postguerra civil espanyola, entre 1939 i 1942 exercia de rector a Masquefa Mossèn Ricard Serrajordia, ell i el Doctor Josep Rotllant li van posar música als Goigs de Sant Pere i Santa Magdalena escrits per Jaume Torras i Llopart. Eren temps de fervor religiós, i també de repressió cultural i lingüística, la impressió i publicació de textos en català estava prohibit i perseguit per el règim de Franco, però feta la llei feta la trampa, els Goigs es varen publicar íntegrament en català per que ho poguessin entendre tots els feligresos però amb data falsa de 29 de maig de 1932, com si aquells goigs ja haguessin estat publicats en època republicana quan el català era la llengua vehicular de tota la documentació.